Primer Round del Festival d’A #DA2014

Any rere any el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona acosta a la ciutat les millors produccions independents i alternatives del panorama mundial. Autors que comencen però ja triomfen als festivals, petites cintes de baix pressupost, propostes innovadores del més recent cinema català, produccions espanyoles que lluiten per fer-se un lloc a les sales i algun que altre director ja consagrat desfilaran, entre el 25 d’abril i el 4 de maig, per les sales de l’Aribau Club i el teatre del CCCB. Els cinèfils aventurers o amb ganes de trobar-li el pols al cinema més punter tenen una bona oportunitat al Festival de Cinema d’autor de Barcelona, popularment com conegut com D’A. Aquestes són algunes recomanacions pel primer cap de setmana:

 

Estel Fugaç (Luís Miñarro, Stella Cadente, 2013): El primer llargmetratge de ficció del productor i ara també director Luís Miñarro ens trasllada a l’Espanya de 1871 per presentar-nos una visió lliure i poètica de l’impossible regnat d’Amadeu de Savoia. Cosina germana de Ludwig de Visconti i de Maria Antonieta de Sofia Coppola, la nova pel·lícula de Luís Miñarro compta amb el guió de Sergi Belbel i les interpretacions d’Alex Brendemühl i Lola Dueñas. Miñarro, a través de la seva productora Eddie Saeta, ha estat l’impulsor de les carreres de directors com Albert Serra, Isabel Coixet i, més recentment, Yonay Boix que també debuta al festival amb Las aventuras de Lily Ojos de Gato.

 

La jalousie (Philippe Garrel, 2013):El cinema de Phillippe Garrel, director històric de la generació post-Nouvelle Vague, viu un gran moment de maduresa i retrobament amb el públic des de l’estrena de Les amants réguliers (2005). Rodada, com de costum, en blanc i negre, La jalousie ens parla dels problemes d’una parella com a conseqüència de la gelosia i la infidelitat. El film està protagonitzat per Louis i Esther Garrel, fills del mateix director. A Louis Garrel també el podrem veure a Un castell a Itàlia, la pel·lícula de Valeria Bruni Tedeschi que s’encarrega d’inaugurar el festival.

 

El-futuro-de-Luis-Lopez-Carrasco2-1024x765

El futuro (Luís López Carrasco, 2013): Ficció amb format de documental que ens transporta a la nit de 1982 en què Felipe González va guanyar les eleccions. Un càmera aficionat enregistra imatges durant una festa típica de la “movida” madrilenya. Malgrat l’aparent eufòria, els rostres dels protagonistes revelaran la incertesa del nou període que comença. El futur arribarà amb promeses incomplertes com si es tractés d’un forat negre que ho destrueix tot (és a dir, el nostre present). A mig camí de la comèdia adolescent i el film polític, El futuro ha sorprès a festivals com Locarno, Sevilla i Buenos Aires (Bafici). López Carrasco, com a membre del col·lectiu Los Hijos, reforça la seva presència al D’A amb la projecció del documental Árboles.

 

Our Sunhi (Hong Sang-Soo, 2013): Pràcticament desconegut al nostre país, el cinema de Corea del Sud és un dels més importants a nivell econòmic i artístic. El realitzador Hong Sang-Soo, tot i no tot i no moure’s dins els paràmetres comercials coreans (ni, òbviament, catalans), és un dels autors més valorats per la crítica. Considerat el Woody Allen d’orient, Hong presenta a Our Sunhi un retrat femení intimista i calidoscòpic vist des del punt de vista de diferents homes. El cinema asiàtic també serà present al festival de la mà de Lav Díaz amb Norte, la seva pel·lícula-riu de 4 hores sobre una família filipina.

 

When Evening falls on Bucharest or Metabolism (Corneliu Porumboiu, 2013): Romania és un dels països europeus emergents pel que fa al cinema. En pocs anys hem pogut veure des de films que passaven comptes a la dictadura de Ceaucescu a d’altres que revisaven la més rabiosa actualitat de la crisi econòmica i de valors que pateix el país (Europa, en general). Ara Corneliu Porumboiu ens presenta Metabolism, un film de caire més personal que és també una reflexió sobre l’acte de fer cinema. De Grècia, una altra cinematografia emergent, ens arriba Luton de Michalis Konstantatos. Produit pels responsables de la polèmica Canino, el film dissecciona una crisi personal dins el context de la crisi econòmica grega.

Advertisements