Segon Round del Festival d’A #DA2014

El segon cap de setmana del Festival Internacional de cinema d’autor promet encara moltes emocions cinematogràfiques. A les pel·lícules recomanades en el primer lliurament (, moltes d’elles encara és possible recuperar-les, cal afegir l’inici de la retrospectiva dedicada al novíssim realitzador canadenc Denis Coté i 5 propostes més per rendibilitzar al màxim aquest DA2014.

dc01ec49482045f97051a6d2f3812a60

Shirley: Visions of Reality (Gustav Deutsch, 2013): Moltes són les pel·lícules del DA2014 que interaccionen amb altres arts. Shirley: visions of Reality s’inspira en 13 quadres d’Edward Hopper, un pintor realista americà que ja ha estat convidat al cinema en més d’una ocasió.  El realitzador vienès d’avantguarda Gustav Deutsch ha recreat les seves obres i, amb les possibilitats que ofereix la captura d’imatges en moviment i el posterior retoc fotogràfic, imagina les històries que hi ha al darrera dels personatges melangiosos de Hopper. L’art de la dansa serà present també al festival amb Los posibles de Santiago Mitre. El director de la imprescindible El estudiante, ens presenta un original film protagonitzat per uns ballarins dels ravals de Buenos Aires.

Stray Dogs (Tsai Ming-Liang, 2013): Les pel·lícules del realitzador Taiwanès Tsai Ming-Liang són sempre un esdeveniment. Primer, perquè són difícils de veure al nostre país i, pràcticament sempre, de visionat exclusiu a festivals. I, segon, perquè és un autor capdavanter a qui li agrada posar a prova l’audiència amb un cinema esquerp, generat a partir de llarguíssims plans seqüències i amb diàlegs mínims. Stray Dogs mostra, a través d’un estil el·líptic i sense concessions, retalls de la vida d’una família que viu en la misèria a Tapei. Dins d’aquesta línia de cinema cantellut però d’excel·lent qualitat, el DA214 projectarà també Concrete Night (http://www.nuvol.com/noticies/helsinki-o-la-ciutat-fantasma/), el film de la veterana directora finesa Pirjo Honkasalo que narra la deriva vital d’un jove de l’extraradi d’Hèlsinki.

10.000 km (Carlos Marquet-Marcet, 2014): 10.000 km del debutant Carlos Marquet és el film elegit per clausurar el Festival de cinema d’autor d’enguany. Es tracta d’una cinta catalana que ve precedida l’èxit a festivals com el novíssim SXSW d’Austin (que va camí de convertir-se en un dels certàmens de referència en el panorama internacional), on es van premiar els seus protagonistes: Natàlia Tena i David Verdaguer. 10.000 km és la distància entre Barcelona i Los Angeles, l’espai físic que separa una jove parella i que posa a prova el seu amor en obligar-los a reiniciar la seva relació a través d’internet. L’amor ens qualsevol dels seus possibles formats i combinacions és una de les tòniques del DA214 (i de la vida). Però una de les versions més curioses és la que presenta Gerontofilia de Bruce la Bruce, on un jove s’enamora d’un dels ancians que cuida a la residencia on treballa.

Sobre la marxa (Jordi Morató, 2014): Josep Pujiula ha construït als boscos d’Argelaguer un nou món ocupat per cabanes, lianes i ponts. Viu tan integrat a la natura que, conseqüentment, es dedica a protagonitzar pel·lícules de video on apareix com a Tarzan. Tot i semblar un divertida comèdia de ficció, Sobre la marxa de Jordi Morató entra dins els paràmetres del documental de creació, tal i com ho demostra el fet que hagi estat avalat i produit pel sempre interessant Isaki Lacuesta. El format documental (o en la seva variant del Fake o fals) serà present al DA2014 amb l’excèntrica Uranes, una cinta sobre la solitud, sobre una estranya malaltia o, segons com es miri, sobre una invasió alienígena. Al timó del film Txema García Ibarra, responsable de curtmetratges d’èxit internacional com Misterio i El ataque de los robots de Nebulosa-5.

E agora, lembra Me (Joao Pinto, 2013): Utilitzant el gènere del diari pertona, Joao Pinto narra l’any que va pasar a Madrid realitzant un tractament experimental  contra  VIH que, curiosament, va coincidir amb l’arribada al poder de Mariano Rajoy. Al davant de la seva càmera, Pinto, farà reflexions sobre la sanitat pública o la crisi econòmica alhora que ens mostra la seva intimitat i la seva lluita per curar-se. E agora, lembra me és la confirmació del bon estat de la cinematografia més radical portuguesa. Però no és l’únic exemple, al DA214 es podrá veure el curtmetratge Redemption de Marcelo Gomes, un altre pes pesat del cinema indie lusità que ens va sorprendre a tots amb el seu film Tabú.

 

Podeu consultar tota la programació aquí. 

Advertisements