Festival de Sitges 2014

I-Origins

El cinema fantàstic i de terror ha estat el protagonista a Sitges amb la 47a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El certament reuneix durant 10 dies les millors produccions de fantàstic mundials així com l’atenció de la indústria i dels seus fidels seguidors. Tot això sota un suggeridor leimotiv: l’univers oníric dels somnis que inspira la nostra imaginació. El festival ha arrencat amb l’estrena de l’esperada [REC] 4, Apocalipsis, la cinta d’acció de Jaume Balagueró i amb la que es posa punt i final a la nissaga de zombies catalans.

Al capdavant dels premiats de la Secció Oficial Fantàstic se situa la nord-americana I Orígenes de Mike Cahill guanyadora del premi a la millor pel·lícula. Aquest drama de ciència-ficció en què la visió científica i espiritual de la vida s’enfronten ha portat a Cahill a Sitges per segon cop, després de participar l’any 2011 amb el seu film Otra tierra.

La millor direcció ha recaigut en el cineasta belga Jonas Govaerts, pel seu treball a la pel·lícula Cub. Un llargmetratge de terror en què un grup de nens scouts que es troben de campament es veuran amenaçats per un psicòpata que rep l’ajuda d’un estrany nen salvatge.

L’australiana The Badadook ha obtingut dos importants guardons: una menció especial del jurat i el premi a millor actriu per a Essie Davis. Aquesta òpera prima de Jennifer Kent beu del terror més clàssic i els llocs comuns del gènere per a narrar la història d’una mare vídua i el seu conflictiu fill, que se sent amenaçat per un monstre recurrent als seus somnis.

El premi a la millor actriu ha estat compartit ex aequo amb l’americana Julianne Moore per la seva sensacional  interpretació d’una actriu frustrada al film Map of the Stars de David Cronenberg, un director ja habitual a Sitges que ha presentat una dura sàtira del Hollywood actual.

En l’apartat interpretatiu masculí eljurat també ha volgut repartir el premi entre el japonès Koji Yakusho, protagonista de The World of Kanako. Un dura cinta sobre un pare que venja la mort de la seva filla en els baixos fons de Tokyo; i Nathan Phillips per These Final Hours, una pel·lícula australiana que explica les aventures d’un jove l’últim dia de la terra.

El premi a millor guió pel treball de Jake Paltrow a Young Ones una western futurista i  distòpic sobre un futur serà clau el control de l’aigua per sobreviure. La millor  fotografia ha recaigut en la cinta Jamie Marks is Dead, un thriller dramàtic al voltant del bulling als instituts americans. I el sempre important i necessari guardó atorgat als millors efectes especials ha anat a parar per la cinta de ciència ficció The Signal de William Eubank.

D’altra banda, el Gran Premi del Públic ha estat per a la coproducció de Nova Zelanda i EEUU What We Do In The Shadows, dirigida per Taika Waititi i Jemaine Clement. Aquest film és un fals documental de terror que ens mostra la peculiar vida d’uns vampirs neozelandesos que comparteixen pis i s’enfronten junts als homes llops del seu poble.

El premi de la crítica a la millor pel·lícula, dedicat a l’il·lustre crític José Luís Guarner, ha reconegut la co-producció franco-belga Réalité, dirigida per Quentin Dupieux. Un sorprenent film que juga amb el concepte de realitat i ficció produint una sèrie de gags d’humor absurd.

Per tancar el palmarès cal destacar A Girl walks Home alone al Night d’Ana Lily Amirpour, una jove iraniana resident als Estats Units que ha presentat les aventures d’una vampira adolescent amb una fotografia espectacular en blanc i negre. Aquesta pel·lícula ha aconseguit el premi del Jurat Jove.

La secció oficial a concurs també incloïa altres títols importants com ara la pertorbadora Goodnight Mommy, la terrorífica It Follows, la macarra The Guest i l’experiment tridimensional del veterà Jean-Luc Godard a Adieu au langage.

El cinema oriental ha estat present a diferents seccions. Com era d’esperar s’han presentat les darreres obres dels directors més admirats.Tokyo Tribe, estrenada per sorpresa al festival, és un film de baralles a l’estil dels videojocs en de musical hip hop que signa el sempre esbojarrat Sion Sono. L’altre habitual és Takashi Miike que ha presentat la història de fantasmes nipons Over your dead bodies.

A la secció anima’t s’ha presentat la darrera producció de la factoria ghibli tot i que aquest cop no ha estat dirigida per Hayao Miyazaki. The tale of Princess Kaguya és una meravella de l’animació artesanal que explica una tendra història sobre una nena nascuda dins una branca de bambú.

La participació catalana ha estat encapçalada per Amor Eterno, segon llargmetratge de Marçal Forés que s’ha endut el Premi Emergents del Jurat Jove. Aquest ens parla de l’experiència que viu un professor, Carlos, quan visita una zona de cruising on se sentirà atret per un dels seus alumnes. La secció oficial a comptat amb La distància, el segon film del català Sergi Caballero, després de Finisterrae, que signa una pel·lícula on barreja suspens i ciència ficció i està protagonitzada per un trio de nans russos amb poders telepàtics.

El Festival de Sitges lliura cada any diversos premis honorífics a personalitats del cinema i, en especial, aquells que s’han dedicat al món de la fantasia o la ciència ficció. Aquest és el cas  ja ha arrencat d’el Premi Honorífic entregat a Roland Emmerich, responsable de cintes comIndependence Day o Stargate. Aquest any també s’ha volgut premiar la tasca interpretativa d’actors com el veterà Franco Nero o Mari Kosty. Però, sens dubte, la presència més important ha estat la del malagueny Antonio Banderas, també guardonat, i que el festival ha aprofitat per presentar el seu darrer film Autómata.

 

Anuncis